El segell de manga en català del Grup Enciclopèdia ha publicat aquest mes de setembre el volum únic “Un Estiu a Tsurumaki” malgrat no donar senyals de vida a les xarxes socials.
Què passa amb Kaji?
El 10 de juliol Kaji Manga deixava al seu mur de Twitter un missatge críptic en el que demanava paciència als seus lectors. D’ençà d’aquest comunicat ja han passat més de 70 dies i ningú de l’equip ha volgut sortir a la palestra per donar explicacions dels futurs més immediats. Quin és el camí que seguirà l’editorial a partir d’ara? Es publicaran totes les llicències que es van anunciar al Saló del Manga passat? Sortirà aquest any el primer yuri en català? Moltes preguntes i molt poques respostes.
— Kaji Manga (@KajiMangaCAT) July 10, 2023
Què tenim de Kaji ara mateix?
Fins el moment, l’editorial del timó vermell ha publicat 13 volums en català entre els quals trobem Grendel (3), Dodoma (3), Joc d’Heroïnes (3), els tres primers volums d’Orange i el ja mencionat Un Estiu a Tsurumaki, que va sortir el passat 14 de setembre i, de manera anticipada, a la setmana del Llibre en català.
Quins títols han d’arribar en el futur més proper de l’editorial?
Pel que sabem i pel que han anat anunciant als diferents esdeveniments que han tingut lloc des de la creació del segell, Kaji té llicenciades 4 obres més en català. I no són 4 obres qualsevol. Segurament són els títols que més ganes tenen els fans catalans de tenir a les seves mans.
Tres d’aquestes obres es van anunciar al Saló del Manga de l’any passat. “Kijin Gentosho”, “Badducks” i sobretot “Yakuza de sa casa” van ser els noms que més van cridar l’atenció dels assistents i lectors. Aquesta última, per ser una obra ja llicenciada en territori espanyol i publicada en castellà per l’editorial que bloqueja per demanar manga en català. La quarta és “Mina Soko Nite”, títol en japonès, primer yuri en català que es va anunciar per xarxes durant el dia de la Visibilitat Lèsbica. Des de llavors ja no n’hem sabut res més.
El rumb a seguir…
Kaji Manga encara té molt a dir en aquest nou ressorgiment del manga en català. No és cap bajanada dir que la seva irrupció ha afavorit que el mercat del manga en català hagi millorat en només un any. Només és qüestió de temps que trenqui el seu silenci. Els seus lectors, ara per ara, l’únic que podem fer és esperar que aquests “engranatges” dels que parla l’equip de Kaji s’acabin d’ajustar i per fi puguem tornar a gaudir de les seves publicacions en català.
Amb Kaji o no, en els mesos vinents, no faltaran les novetats de manga en català d’altres editorials. Esperem que l’editorial no tardi molt a reenganxar-se! Ara que per fi, el vent del manga en català bufa a favor.
Està clar que alguna cosa passa, és innegable! Silenci sepulcral a les xarxes, evasió total en termes de donar la més mínima explicació (ja sigui digitalment o en persona).
El que més il·lusionava, que era la represa per sorpresa de publicacions amb «Un estiu a Tsurumakix», contrasta amb la deixadesa absoluta amb què s’ha promocionat aquest nou títol de manga en català: ni la més mínima difusió des de canals oficials, ni de Kaji ni del Grup Enciclopèdia (exceptuant qualque retuit a comptes no oficials, la qual cosa descol·loca encara més).
D’hipòtesis en poden formular moltes, en tot cas no portaran gran cosa; els únics que poden tancar el misteri són els mateixos de Kaji, que si bé ara ens ha sorprès aquest silenci, abans de la pausa ja destacaven per un cert hermetisme: ni concedien entrevistes (que jo sàpiga), ni responien mails…
Els engranatges? Quant de temps més podrà durar el tema de posar-los a punt? Toca esperar i, tot i que els símptomes són preocupants, potser ens hauríem de preocupar més pel temps que tardarà Kaji a aclarir realment com aniran les coses a partir d’ara, si són més vius que morts, si acabaran de publicar Orange, si podem esperar la resta de llicències o no…
Seria fort (i trist) que arribat el Manga Barcelona no en sabéssim absolutament res, però vista la deixadesa, tampoc és descartable.
Esperem que sí, que donin senyals de vida, i sobretot que responguin als atacs rebuts per part de l’editorial que bloqueja i deixin les coses clares.